Dissabte per fi es va poguer veure un altre
equip davant el Can Buixeras. Els nois varen sortir ven posicionats i amb ganes
de lluitar. La primera part va ser molt igualada, tocant nosaltres molt be la
pilota i moltes arribades a la porteria contraria. Però al minut 10, per una
errada defensiva i que el nostre porter estava molt avançat, el davanter del
Can Buixeras va obrir la llauna amb una gol de vaselina molt maco, perquè no
dir-lo.
Però els nostres jugadors no es varen vindrà a
baix, i van seguir la mateixa tònica lluitadora, moltes arribades a la porta
contraria en la que el porter va tindre que fer grans parades . El
Can Buixeras van optar per la via fàcil, fer constants entrades per tallar el
nostre joc, en la que l’àrbitre nomes va pitar una sola falta. S’ensumava d’un
moment a altre que arribaria el nostre gol amb tantes ocasions, i al minut 38
el nostre davanter, en una jugada individual, es va quedar sol davant el porter
i amb molta picaresca va marcar el 1-1. Ens varem anar a la mitja part amb
aquest resultat.
Varem començar la segona part igual, potser
una mica mes fluixos, degut segons la meva opinió particular, al canvi en bloc
que va fer el nostre entrenador de 3 jugadors de cop. Però varem seguir jugant
de tu a tu, i a la grada se sentia que qui marques guanyaria aquest partit, ja que
estava molt igualat. Però al minut 50,
l’àrbitre va pitar un penalti en contra nostra totalment injust. El davanter va
xutar la pilota rasa a la dreta de la porteria, i el nostre porter va tindre l’encert
de parar la pilota. Tot el equip es va abraçar al Ruben, ja que teníem ganes e
il·lusió de guanyar. Al minut 60, el davanter contrari es va quedar sol dins
l’àrea petita i va aconseguir fer el 2-1. I al minut 73 una jugada semblant ens
va encaixar el definitiu 3-1.
Vull destacar un fet molt bonic i que crec que
diu algo. Mentres que els jugadors del Can Buixeras es despedien de la afició i
marxaven cap els vestidors, els nostres jugadors es varen mantindre encara al
camp, i en un acte espontani, van anar al centre del camp, van abraçar-se fent
una pinya durant uns minuts. Aixó crec que vol dir algo.
Crec que comença’n a enfilar el camí i es
comença a veure pinya. Esperem que el proper partit a casa, es culmini aquesta
pinya que varen fer.
Corresponsal :Toni Moya
Fotos:Toni Moya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada